Potser sembla un contrasentit parlar d'antenes en una pàgina dedicada al QRP, ja que aquest terme només es refereix a la potència de transmissió. Però l'antena és la part més important de l'estació, i el fet d'utilitzar baixa potència ens permet fer alguns experiments que ens estarien vedats amb 1Kw degut a la dificultat d'aconseguir components per alta tensió.

Per a il.lustrar-ho posarem un exemple pràctic: considerem una estació estàndard amb un transmissor de 100w i un dipol de fil prim amb trampes de qualitat mitjana; i una estació QRP amb un TX de 5w i una antena directiva monobanda de 3 elements de bona qualitat.

Estació QRO QRP Transmissor 100 W 5 W Rendiment antena 60% 90% Guany antena 0 dB +8 dB Potència radiada equivalent 60 W pre 30 W pre Senyal en el receptor S 5 S 4,5

Impresionant no?

Com tothom ja sap, la funció d'una antena és irradiar a l'espai el senyal provinent d'un transmissor amb el màxim profit possible. Aquest "aprofitament" el podem dividir en dues parts: el rendiment intrínsec i el guany de l'antena.

El rendiment d'una antena hom el defineix com la relació entre la potència irradiada i la potencia suministrada.

A cop d'ull, i sense ser enginyer, ja podem veure que NO tota la potència que arriba a l'antena es radia. I, si no es radia, què se'n fa? Doncs fonamentalment una cosa: calor.
La potència es dissipa en forma de calor al fil (o tub) que forma l'antena, a les bobines i condensadors de les "trampes" o adaptadors i finalment, escalfa el terra. (Si, no ens hem equivocat, una part de l'energia s'esvaeix en perdues de terra.)

El guany representa la part de la potència radiada (que no és tota, com ja hem vist) que ens és útil per a establir comunicació.

Per tant, el guany és una cosa relativa. Una antena te x db de guany en una direcció determinada, mentre que per les altres te un guany negatiu de y db.

A més a més si hom diu que té un guany de 3db això només ens indica que el senyal rebut és equivalent al que rebriem amb una antena de referència utilitzant el doble de potència. Per tant ens és indispensable indicar què estem utilitzant com a referència. Les més habituals son: el dipol de mitja ona per comparar antenes horitzontals, la vertical de 1/4 d'ona per a les verticals i l'antena isotropica amb caràcter general.

[Nota: l'antena Isotròpica no existeix en realitat. Repesenta la potència que irradiaria un sol punt a l'espai.

Desgraciadament, no existeix l'antena ideal. Les antenes que hi han són "les millors possibles per a unes circumstàncies donades". Es a dir, la millor antena és diferent per a cada estació i cada modalitat operativa.

Es conegut que les antenes monobanda, en iguals condicions, tenen un rendiment superior a les multibanda. Però no tothom pot tenir 5 ó 8 antenes a casa! També és conegut que les antenes verticals necessiten radials, malgrat que un no tingui espai per a posar-los.

Per tant de l'elecció d'una antena o altra depén en gran mesura l'èxit o el fracàs de la nostra estació QRP.

Dipols

L'antena dipol, podriem dir que és la mare de les antenes, ja que és la que habitualment es fa servir com a referència i de la qual deriven la majoria de les altres antenes.

Allò que entenem per dipol consisteix en un conductor recte d'una llargada igual a mitja longitut d'ona de la freqüència a utilitzar, amb un aïllador central que el divideix en dues branques igual i per on s'alimenta.

La posició més habitual de muntatge és l'horitzontal, encara que són tambe freqüents la V invertida i la vertical.

El dipol horitzontal és l'antena que habitualment s'empra per a fer comparacions amb antenes directives com yagis o quads. Té un diagrama de radiació en forma de 8, amb màxims als costats del fil i nuls a les puntes.

Pot construïr-se de fil o tub, en el primer cas te l'inconvenient que requereix dos màstils, mentre que en el segon te l'avantatge de poder-se girar per mitjà d'un rotor si convé.