[qrpcat] Baluns i estacionàries
EA3ERT
ea3ert a qrp.cat
dic abr 20 22:55:39 CEST 2016
Hola llista,
El 20/04/16 a les 15:12, Joaquim Barrera ha escrit:
>
> Aquests darrers dies he estat escoltant tota la banda de 20m i me n'he
> adonat que ha força gent que comenta el fet d'un alt QRN, així com també
> de QSB. Davant d'aquesta situació,
Un primer aclariment: una antena és un dispositiu passiu que (en HF) de
cap manera pot introduir soroll, tant si està ben ajustada com si no, la
única cosa que pot fer una antena és captar soroll extern.
La gamma de "pitos i flautes" que poden sentir-se en un receptor és molt
variada, cal esbrinar l'origen dels diversos sorolls:
QRN: és el soroll natural present a l'atmosfera, causat per la
ionització, els llamps, micrometeorits... aquest varia lentament (hores)
i és pràcticament uniforme en una mateixa banda.
QRM: és el soroll originat per l'activitat humana. Bàsicament pot
dividir-se en el soroll aliè (motors elèctrics, línies d'alta tensió,
fonts conmutades, ordinadors...) i el intern, el causat per altres
estacions de radioaficionat o d'altres serveis operant en la mateixa
banda. Pot ser puntual en una o diverses freqüències.
QSB. és l'esvaïment del senyal causat pels canvis de reflexivitat de
l'atmosfera. Aquest és de variació ràpida, de segons a minuts. En cap
cas hores.
L'apartat QRM "intern" pot subdividir-se en diverses classes
d'interferències:
- Cocanal: dues estacions en freqüències tan properes que el receptor no
pot separa-les.
- Saturació: una estació en una altra freqüència arriba tant fort que
satura el receptor i les altres estacions no es reben.
- Intermodulació de RX: la suma de diversos senyals dins del nostre
receptor crea un senyal diferent dels originals que interfereix l'escolta.
- Intermodulació de TX: el que se'n diu "sortir ample". El transmissor
genera excessius senyals espuris fora de la freqüència d'emissió
estipulada. Generalment per massa guany de micròfon o saturació d'un
amplificador lineal.
em pregunto com una persona poc
> experimentada -per posar-me com exemple- podria ser capaç de veure la
> diferència entre unes condicions de propagació dolentes i/o una antena
> mal ajustada que introdueixi soroll.
No sempre és fàcil saber si no escoltem res per la propagació o pel
nostre sistema de recepció. Normalment per comparació amb d'altres
estacions podràs veure com està la propagació. Si escoltes gent fent
contactes i tu no sents res, possiblement el problema és teu. Si la
banda un bon dia està "morta" possiblement sigui la propagació.
Hi han diverses webs amb previsions de propagació per dies, hores i
bandes, això pot ajudar-te.
També és útil escoltar les bandes de radiodifusió properes a les nostres
(però considerant que emeten amb moooooolta més potència que nosaltres).
Si en 21m no escoltes res, possiblement en 20m tampoc no hi hagi propagació.
>
> Afegeixo també aquesta pregunta: Uns reports de senyal positius (57, 59
> la majoria de vegades) indiquen que, efectivament, el sistema està
> treballant eficientment, o pot ser "per casualitat"?
Normalment les antenes no són blanques o negres, sinó que tenen molts
matisos de gris: defineix "eficientment". Eficientment per a què? Per a
fer DX? Contactes locals? NVIS?
Eficiència d'una antena es defineix com la proporció de la potència que
li arriba que és radiada. La potència que no es radia es perd en forma
d'escalfor.
Però moltes vegades les preguntes a fer no són aquesta sinó: quina part
de la potència del transmissor arriba realment a l'antena? Quanta se'n
perd a l'acoblador i la línia? La potència que radia l'antena, cap a
quina direcció va? És realment útil per al contacte que vull fer o es
absorbida pel terra i d'altres estructures properes?
El tema dóna per a molt, però per avui ja n'hi ha prou.
73's de Toni, EA3ERT
Més informació sobre la llista de correu Qrpcat