[qrpcat] Mesura de trampes d'antena

[ea3ert a qrp.cat]

Hola Maurici i la llista

Respecte de la mesura de trampes que vas enviar fa alguns dies, faig 
algunes reflexions:

> En los tratados de antenas para radioaficionados, se menciona que, en 
> general, el procedimiento de ajuste de las >bobinas trampas para 
> funcionamiento multibanda, se realice midiendo su resonancia con un 
> medidor "Grip-dip" o >similar.

Avui en dia el millor és un analitzador d’antenes de dues boques, tipus 
mini-vna.

> La influencia de los cables de la se�al de entrada y de salida, puede 
> minimizarse, intercalando en serie,  >varias R�s de valor elevado, para 
> reducir la carga y las capacidades residuales, de esta manera, 
> pr�cticamente >no se alteran las medidas.

No estic prou segur que la impedància del dispositiu sigui suficientment 
alta com per a no alterar les mesures. Segons els meus càlculs en 
circutit paral.lel presenta una càrrega de 8,3K i el sèrie de 6,6K en 
paral.lel amb la trampa a mesurar. Tenint en compte que és un dispositiu 
d’alta impedància, crec que pot ser significatiu.

> Pero, en todos los casos, tanto si se ajustan con grip-dip, como si se 
> ajustan con generador de RF patr�n, al >conectar la trampa a un dipolo 
> de media onda, previamente ajustado y centrado de frecuencia, hay que 
> acortar la >longitud total del dipolo para centrar su punto de trabajo.

Les trampes es podent utilitzar de diverses maneres. Si estan al punt de 
ressonància, no haurien d’influir en l’ajust de la banda més alta. Vegeu 
el document adjunt.

> Analizando de forma global el conjunto, se puede deducir que, las 
> trampas "son aisladores" del primer tramo de >dipolos, o sea de la 
> frecuencia mas alta de la antena.

Però si influeixen en la seva longitud, vol dir que no són aïlladors 
perfectes.

> En vista del punto anterior, y tratando de controlar el grado de 
> aislamiento que ofrece la trampa, o sea su >impedancia serie, se ha 
> visto,... CON SORPRESA..., que el punto de m�xima impedancia en serie 
> es notablemente >mas alto de frecuencia que el punto de m�xima Z en 
> paralelo.    ????!!!.

Despu�s de muchas dudas, consultas y pruebas, con estos resultados, se 
ajustaron varias trampas al punto de m�xima Z en serie.

> Al conectar las trampas, as� taradas, en los dipolos de media onda 
> correspondientes, la zona de resonancia del >dipolo, se mantiene muy 
> similar a la original, o sea, no se ha visto notablemente alterada por 
> la incorporaci�n >del conjunto de la trampa.

El que dèiem fa una estona. Si estan a ressonància no han d’alterar el 
dipol.

> Este fen�meno no lo hemos visto descrito en ninguna publicaci�n 
> especializada.
> Siguiendo el procedimiento casero de medici�n, punto a punto, de 
> diferentes tipos de trampas, y utilizando un >generador se se�al de 
> RF,( con frecuec�metro en paralelo ), obtuvimos unos gr�ficos muy 
> ilustrativos de este >fen�meno de los puntos de resonancias " Paralelo 
> " y  " Serie ".

> Foto 1701 gr�fico de una trampa cl�sica LC de 15 uH  y  33pF, ajustada 
> �sta a la resonancia paraleo de 7,150 >Mhz, y cuya resonancia serie 
> est� cerca de 7,800 Mhz.

Calculadora en ma, la ressonància és a F=7.150 i la impedància al punt 
de ressonància Z= 692 KOh

> Foto 1702 gr�fico de trampa LC de 2,16 uH  y  240 pF, en este conjunto 
> se puede apreciar que los puntos de >resonancias, presentan mayor Q, lo 
> que se traduce en un ancho de banda mas estrecho, y la hacen 
> desaconsejable >para una utilizaci�n general.

Aquí la calculadora discrepa. La ressonància és a F=6,99MHz i la 
impedància Z=95 KOh

> a) � Porqu� no coinciden la resonancia serie y la resonancia paralelo, 
> o sea los puntos de mayor imped�ncia a >una frecuencia,( si se miden 
> como elemento paralelo o elemento serie ) ?

La meva intuïció indica que possiblement sigui un fenomen del sistema de 
mesura.
Cal tenir en compte la impedància del generador (50Ohm) i sobre tot del 
diode detector. Suposant uns 4pF a 7,15MHz seria 5K d'impedància.

> b) Un fen�meno algo parecido, parece que lo presentan tambi�n algunos 
> dispositivos piezo-el�ctricos ( Cristales >de cuarzo ).

En el cas dels cristalls és degut a la capacitat paràsita de la càpsula 
i el metal.litzat dle propi cristall. Com que el fenòmen és conegut, a 
les especificacions del cristall ja s'indica la capacitat a insertar en 
sèrie o en paral.lel per a obtenir la F de disseny.

Els resultats em semblen contra-intuititus. El Q hauria de ser més gran 
quan més gran és la bobina. La impedància així ho demostra, per 15uH 
692K per 2,16uH 95K. M’agradaria poder provar les trampes en un VNA i 
comparar els gràfics a veure que surt.

Crec que el sistema és vàlid per ajustar trampes al món real però potser 
no prou acurat com per explicar en detall el seu funcionament.

Segueix investigant que és molt interessant.

73's de Toni, EA3ERT


-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: antenna-traps.pdf
Type: application/pdf
Size: 314250 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://qrp.cat/pipermail/qrpcat_qrp.cat/attachments/20160526/5bb02945/attachment.pdf>
-------------- part següent --------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: esquema.jpg
Type: image/jpeg
Size: 160776 bytes
Desc: no disponible
URL: <http://qrp.cat/pipermail/qrpcat_qrp.cat/attachments/20160526/5bb02945/attachment.jpg>