[qrpcat] Antenes EH

[ea3ert a qrp.cat]

Hola gent,

A 2013-08-01 15:00, Joan Tubau escrigué:
> 
> Us envio un enllaç sobre antenes EH.
> http://www.qsl.net/lu1ea/antenas/eh.htm [1]
> 
> Què en penseu ?

Em remeto al fil de fa uns mesos sobre les antenes "màgiques". Les EH, 
també anomenades CFA, entren en aquesta categoria. Comparteixen 
carecterístiques amb els tractaments contra la calvície, la font de 
l'eterna joventut i les cremes allargadores de penis: són mentida creada 
per al negoci d'uns pocs.

Mireu aquest enllaç: http://www.w8ji.com/e-h_antenna.htm

Tal com hem comentat moltes vegades les claus d'una antena sempre són 
l'alçada i la longitud dels elements. No hi ha cap manera que una antena 
extremadament curta rendeixi millor que una de mida "normal". Fixeu-vos 
que la majoria de material que hi ha sobre aquest tema és de gent que 
comercialitza aqueste antenes.

Un dels problemes amb les antenes petites de tota mena (EH, comet 
cf-250, loops magnètics, isotron, wonder-wand, buddypole, tak-tena.... 
en aquesta llista hi ha tipus molt diversos d'antenes.) és que 
normalment qui les compra i les instal.la no té espai per a poder posar 
una antena "normal" de referència. Com que reben i fan contactes, 
consideren que l'antena funciona però no tenen mesura de comparació de 
com funcionaria un dipol en la mateixa posició. Per exemple: la meva 
vertical de 7m funciona acceptablement en 40m. Rebo i faig contactes i 
amb l'acoblador automàtic no tinc ROE. Si no tingués cap altra antena 
estaria content. Però...   si faig el canvi A/B amb un conmutador 
d'antenes amb el dipol de 40m, consistentment el dipol sempre és millor 
que la vertical, especialment en transmissió. En recepció una antena 
curta rep menys soroll i això pot resultar positiu però en transmissió 
no hi ha substitut pels metres de fil. Això no vol dir que no estigui 
molt content amb la vertical. És una antena petita, senzilla, barata i 
que em permet funcionar, però no opinaré que és millor que una de mida 
complerta.

Fa un parell d'anys hi ha haver una controvèrsia científica a la 
revista Radcom (de la RSGB) que va durar molts mesos sobre les antens 
CFA. On el seu inventor i fabricant reclamava les bondats i la resta del 
món el contradeia.

M'agradaria poder contestar moltes de les afirmacions de la web de 
lu1ea però no tinc temps de tot.

Només unes de puntalitzacions:

1.- En la xarxa adaptadora L-T fixeu-vos que els condensadors han de 
deixar passar 1,4 i 3,4 Ampers. Aquest condensadors deriven aquest 
corrent directament a massa! En realitat estan creant una mena de 
càrrega artificial pel coaxial que realment és el conductor que radia.

2.- S'afirma (sense donar cap prova) que es pot crear camp E i H 
independentment. Això és una veritat a mitges: si la física elemental no 
em falla pot crear-se un camp magnètic sol o un camp elèctric sol NOMÉS 
AMB CORRENT CONTÍNU. Quan posem un corrent altern les variacions de I 
creen un camp electromagnètic indestriable.

Exemple contrari a aqueta teoria: totes les antenes obertes a les 
puntes sempre tenen corrent=0 independentment de la seva forma o 
longitud senzillament pel teorema de Kirchoff. (La suma dels corrents 
que entren en un node ha de ser igual a la sumna dels corrents que 
surten.) Dividint l'antena en segments infinitament petits, el corrent 
que entra a cada segment és igual al corrent que surt cap al següent 
segment menys el corrent consumit en la resistència de radiació + un 
petit increment de temperatura del conductor. Això fa que el corrent (i 
la radiació de l'antena) sigui màxim al punt d'alimentació i mínim a les 
puntes, com és ben conegut. Cas concret: segment zero (punt 
d'alimentació) el corrent és màxim, ja que l'entrada és tota la potència 
que prové del transmissor (ja que no hi ha segment anterior). Un altre 
cas: en el segment final el corrent de sortida és zero ja que no té cap 
segment on anar. Un cop provat això: Com s'ho fan per forçar que el punt 
de màxim corrent coincideixi amb el màxima tensió?

3.- Es fa una explicació errònia de que és el camp proper i llunya 
d'una antena.

4.- S'emprem artefactes matemàtics que no s'explica d'on provenen.

5.- En cap de les webs EH he vist una comparativa amb dades de 
laboratori de la radiació d'aquestes antenes enfront d'una de 
referència.

6.- Si això fós com diuen, com és que les emissores de 
radiodifusió/militars/diplomàtiques/navals es gasten diners aixecant 
torres de centenars de metres i posant kilómetres de fil a les antenes? 
Pequè no fan una antena EH de posem 10m d'alt i prou? Per preu no serà.

> Algú ha fet alguna prova ?
> 
La realitat és que no. Tan de bó tingués temps per fer moltes proves 
però anem com anem.

73's de Toni